Ona coreana

D'esquerra a dreta i de dalt cap avall: Vista aèria de Seül, gastronomia coreana (Kimbap, Kimchi i Bibimbap), home amb la vestimenta tradicional Hanbok i Gat, anuncis escrits amb l'alfabet coreà hangul, un telèfon mòbil Samsung Galaxy S7 i l'actor Lee Jong Suk.

Ona coreana (hangul: 한류, hanja: 韓流, romanització revisada: Hallyu, McCune-Reischauer: Hallyu?) és un neologisme que fa referència a l'augment de la popularitat a nivell global de la cultura contemporània de Corea del Sud des de mitjans de la dècada de 1990, impulsada per l'exportació de música i sèries de televisió de producció completament local en idioma coreà, inicialment a països de l'Est i Sud-est Asiàtic, però posteriorment propagant-se a altres continents en diversos mitjans, formant part de la globalització.[1][2]

Els Jocs Olímpics de Seül 1988 van tenir un paper fonamental en mostrar per primera vegada la cultura local, la qual va prendre força al llarg de la dècada de 1990 i es va exhibir amb domini en la Copa Mundial de Futbol de 2002, des que va emergir el K-pop al costat de les produccions televisives, en afegir-se exportacions tecnològiques de marques locals, el turisme i continguts culturals que van convertir al país, devastat després de la guerra de Corea, en una important potència cultural a tot el món.[3][4]

  1. Lara Farrar. «'Korean Wave' of pop culture sweeps across Asia» (en anglès), 31-12-2010. [Consulta: 10 juliol 2016].
  2. Ingyu Oh, Gil Sung Park, Jeongha Park, Dr. Hannah Jun. «The Globalization of K-Pop: Korea's Place in the Global Music Industry» (en anglès), 07-05-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 10 juliol 2016].
  3. Melissa Leong. «How Korea became the world's coolest brand» (en anglès), 02-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2016].
  4. Anaïs Faure. «K-Culture Diplomacy: From São Paulo to Tehran» (en anglès), 10-05-2016. [Consulta: 10 juliol 2016].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search